{"id":824,"date":"2020-09-14T17:04:09","date_gmt":"2020-09-14T17:04:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.magnetika.es\/blog\/?p=824"},"modified":"2021-09-20T14:44:31","modified_gmt":"2021-09-20T14:44:31","slug":"xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/","title":{"rendered":"XXII Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia en la intimitat"},"content":{"rendered":"\n<p>Estimades amadores de la poesia dels mil i un sexes de l\u2019esperit, benvingudes al Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia en l\u00ednia. Amb aquesta primera c\u00e0psula audiovisual comen\u00e7a el que hem anomenat \u201cXXII Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia en la intimitat.<\/p>\n\n\n\n<p><br>  Abans de res, vull manifestar que els catorze poetes i la poeta-artista Rossy de Palma, que cada setmana us contaran la seva po\u00e8tica i us llegiran els seus poemes, se senten tocats, identificats i solidaris pels malalts de la covid-19 i, especialment, pels morts amb noms i llinatges i biografia que ens ha deixat, i per les seves fam\u00edlies i amics. <\/p>\n\n\n\n<p>Els poetes sempre han estat en la primera l\u00ednia dels lluitadors contra el mal del m\u00f3n i amb la seva feina verbal han creat unes m\u00fasiques i unes contarelles per ajudar els humans a viure. Si la \u201cPoesia \u00e9s m\u00fasica\u201d, com diu el lema d\u2019enguany, la \u201cPoesia \u00e9s estimar\u201d, com d\u00e8iem l\u2019any passat, i la \u201cPoesia \u00e9s vida\u201d, com deim sempre,<\/p>\n\n\n\n<p>Ara m\u00e9s que mai, en temps de pand\u00e8mia, dolor i desolaci\u00f3, la poesia esdev\u00e9 companyia, consol, b\u00e0lsam, refugi i remei guaridor per a l\u2019esperit. <\/p>\n\n\n\n<p>Recordar\u00e9 que fa uns anys tamb\u00e9 declar\u00e0vem que la poesia era el sistema immunol\u00f2gic d\u2019aquest al\u00e8 vital del cos espiritual, per la qual cosa des que existeix es va convertir en una de les energies m\u00e9s humanals i m\u00e9s humanitzadores de la cultura que sempre ens ha acompanyat, des del naixement a la mort, amb les seves sonoritats, els seus ritmes, la seva m\u00e8trica exacta i bressoladora.<\/p>\n\n\n\n<p><br>           Per tot aix\u00f2, consideram la poesia un art de viure.<\/p>\n\n\n\n<p>Vull  donant les gr\u00e0cies a tots els que han fet possible aquestes c\u00e0psules videoart\u00edstiques: primer de tot, als catorze poetes del XXII Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia per la seva generositat i entrega; despr\u00e9s, a l\u2019amic-artista Pedro Oliver, a la coordinadora \u00c0ngels \u00c0lvarez, als dos videoartistes Diego Laranxeira i Jeroni Truyols de magn\u00e8tika i a les difusores de TresCultura, Mari Pau Ruiz i Tina Codina. I tamb\u00e9 als nostres col\u00b7laboradors: el Teatre Principal, la Universitat de les Illes Balears, la Fundaci\u00f3 Mallorca Liter\u00e0ria i la Conselleria de Cultura, Patrimoni i Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica del Consell de Mallorca.<\/p>\n\n\n\n<p>I a tots vosaltres, amadors de la Poesia. No ho oblideu: Poesia \u00e9s m\u00fasica! Poesia \u00e9s salut! Poesia \u00e9s estimar!&nbsp; <\/p>\n\n\n\n<p>Biel Mesquida. Director Festival de Poesia de la Meditarr\u00e0nia<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Rossy de Palma<\/h2>\n\n\n\n<figure><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/457853742\" allowfullscreen=\"\" width=\"640\" height=\"360\"><\/iframe><\/figure>\n\n\n\n<p>Estimades amadores de la <mark>poesia<\/mark> dels mil i un sexes de l\u2019esperit, benvingudes al <mark>Festival<\/mark> de <mark>Poesia<\/mark> de la <mark>Mediterr\u00e0nia<\/mark><\/p>\n\n\n\n<p>Rossy de Palma \u00e9s poeta, una artista, actriu, cantant, dissenyadora i model. Una creadora calidosc\u00f2pica que fa poesia, m\u00fasica, fotografia, perfums, maquillatges i ventalls. Creu en l\u2019aprenentatge i en l\u2019experi\u00e8ncia i est\u00e0 dotada d\u2019una curiositat infinita que li dona frescor a tot all\u00f2 que fa. Em confessa que va escriure la seva primera poesia als sis anys. I era de desamor! <\/p>\n\n\n\n<p>A <em>Resilienza d\u2019amore<\/em>, un espectacle en quatre idiomes \u2014espanyol,\nitali\u00e0, franc\u00e8s i catal\u00e0\u2014 que li va encomanar el teatre Piccolo de Mil\u00e0, va fer\nun <em>collage<\/em> de poesia visual de caire dadaista i surrealista. Rossy em\ndeia ben a les clares: \u201cSom la primera a recon\u00e8ixer que si no fos artista no\nm\u2019hauria salvat. L\u2019art m\u2019ha salvat de mi mateixa, de la pena, de la malenconia.\n<em>Resilienza d\u2019amore<\/em> \u00e9s un crit, uns <em>tableaux vivants<\/em>, per l\u2019art i\nla cultura, de com ens ajuda a comprendre la natura humana, l\u2019amor, l\u2019abandonament,\nel dolor, la solitud&#8230; L\u2019art m\u2019ha ajudat a reciclar els esdeveniments\ntraum\u00e0tics. <em>Resilienza d\u2019amore<\/em> \u00e9s una cadena lit\u00fargica i ritual de\nbaules, creat des de l\u2019inconscient.\u201d<\/p>\n\n\n\n<p>Rossy de Palma \u00e9s l\u2019autora, directora i int\u00e8rpret d\u2019un concert visual,\nverbal i musical, un solo fet a partir de la seva vida concebuda com un acte de\nrebel\u00b7li\u00f3 animat per la voluntat de desfer, d\u2019esmicolar, de cercar la saviesa\ndarrere l\u2019aparen\u00e7a de les coses. \u201cDe petita, em deia Rossy, destrossava i\nesbutzava totes les pepes que em regalaven per veure qu\u00e8 hi havia dedins. I no\nhi vaig trobar mai cap tresor, cap resposta. Com si la vida fos una ceba a la\nqual treus capes i capes per descobrir que al final no hi ha res, nom\u00e9s la\ndeliq\u00fcesc\u00e8ncia de les ll\u00e0grimes que has plorat.\u201d<\/p>\n\n\n\n<p>Rossy s\u2019ha sentit tota sola, insultada, singular, com un anacronisme o\nun error. La poesia, el dadaisme, el surrealisme, els primers amics, el primer\namor, creia que la confortarien en la seva adversitat. Per aix\u00f2, la seva feina quan\ncomen\u00e7ava va ser aprendre a estimar-se a si mateixa.<\/p>\n\n\n\n<p>La <em>Resili\u00e8ncia<\/em> \u00e9s aquesta capacitat per sobreposar-se i fer\nfront a les contrarietats, als problemes i als esdeveniments traum\u00e0tics. <em>Resilienza\nd\u2019amore<\/em> \u00e9s una festa po\u00e8tica que hauria entusiasmat Joan Brossa, una\nentrega interpretativa i un espectacle visual encisador.<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Suzanne Ibrahim <\/h2>\n\n\n\n<figure><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/454834023\" allowfullscreen=\"\" width=\"640\" height=\"360\"><\/iframe><\/figure>\n\n\n\n<p>Estimades amadores de la <mark>poesia<\/mark> dels mil i un sexes de l\u2019esperit, benvingudes al <mark>Festival<\/mark> de <mark>Poesia<\/mark> de la <mark>Mediterr\u00e0nia<\/mark><\/p>\n\n\n\n<p>Suzanne Ibrahim va n\u00e9ixer a Homs (S\u00edria) el 1963. Poeta, escriptora i periodista. Quan el 2011 esclata la guerra de S\u00edria \u00e9s a Damasc i es trasllada a Homs per seguir la seva vida quotidiana i la seva creaci\u00f3. Despr\u00e9s de viure set anys de guerra en el curs dels quals va escapar m\u00e9s d\u2019una vegada d\u2019una mort segura, ha forjat una escriptura que conjuga l\u2019absurd i el real sobre un fons existencial i m\u00edstic. El clima social en qu\u00e8 vivia es convert\u00ed en irrespirable i constitueix el fonament del seu llibre N\u00e4r vinden exploderar mot min hud: Dagbok fr\u00e5n Damaskus [Quan el vent explota contra la meva pell: Diari de Damasc], que conta des de les revoltes pac\u00edfiques del poble siri\u00e0 fins a la guerra els dos primers anys (2011-2012), i que ara completar\u00e0 amb una segona part. Relat personal i \u00edntim que capta l\u2019estat d\u2019\u00e0nim de la superviv\u00e8ncia des de l\u2019esperan\u00e7a revolucion\u00e0ria fins a la guerra civil i la desesperaci\u00f3.<br> <\/p>\n\n\n\n<p>Ha publicat quatre llibres de poesia titulats Now I become a forest, Let the spring be, How plenty you are i A quarrel, a m\u00e9s de tres llibres de contes i la seva primera novel\u00b7la de no-ficci\u00f3. Ha escrit nombrosos articles sobre cultura, la humanitat, les relacions humanes, la natura, l\u2019amor i els drets de la dona. \u00c9s la veu de les persones pures contra la corrupci\u00f3. Ha participat en nombrosos esdeveniments culturals i po\u00e8tics dins i fora de S\u00edria.<br> <\/p>\n\n\n\n<p>La primavera de l\u2019any 2018 va abandonar S\u00edria despr\u00e9s de ser amena\u00e7ada i atacada tant pel r\u00e8gim com pels rebels a causa dels seus textos. Li varen concedir una beca Natur&amp;Kultur a Su\u00e8cia, on viu sota la protecci\u00f3 de la xarxa ICORN com a escriptora refugiada. Ha estat tradu\u00efda al suec, a l\u2019angl\u00e8s i al franc\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Louise Dupr\u00e9 <\/h2>\n\n\n\n<figure><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/447517660\" allowfullscreen=\"\" width=\"640\" height=\"360\"><\/iframe><\/figure>\n\n\n\n<p>Estimades amadores de la <mark>poesia<\/mark> dels mil i un sexes de l\u2019esperit, benvingudes al <mark>Festival<\/mark> de <mark>Poesia<\/mark> de la <mark>Mediterr\u00e0nia<\/mark><\/p>\n\n\n\n<p>Louise Dupr\u00e9, poeta i novel\u00b7lista, va n\u00e9ixer a Sherbrooke (el Quebec) l\u2019any 1949. El 1987 es va doctorar en estudis literaris a la Universitat de Mont-real. \u00c9s especialista en poesia quebequesa i ha estat professora de la Universitat del Quebec a Mont-real des del 1988 al 2008, on va dirigir la revista universit\u00e0ria Voix et Images: litt\u00e9rature qu\u00e9b\u00e9coise.<\/p>\n\n\n\n<p><br> Ha publicat m\u00e9s de dotze llibres de poemes, dos dels quals, Plus haut que les flammes (2010), tradu\u00eft al catal\u00e0 per Lidia Anoll, i La main hant\u00e9e (2016), reberen el Prix du Gouverneur g\u00e9n\u00e9ral du Canada. Ha escrit un llibre de contes, L\u2019\u00e9t\u00e9 funambule, i quatre novel\u00b7les: La memoria, La voie lact\u00e9e, L\u2019album multicolore (tradu\u00eft al catal\u00e0 per Montserrat Gallart) i Th\u00e9o \u00e0 jamais.<\/p>\n\n\n\n<p><br> A Louise Dupr\u00e9 li agrada col\u00b7laborar amb artistes de disciplines diferents: pintors, directors de teatre i de cinema, videoartistes, m\u00fasics i core\u00f2grafs. Ha fet una pe\u00e7a teatral, Tout comme elle (2006), estrenada al Quebec, Mont-real i Ottawa. Amb Plus haut que les flammes, el 2011, es va fer un espectacle multim\u00e8dia presentat a Europa i un llargmetratge.<\/p>\n\n\n\n<p><br> Louise Dupr\u00e9 \u00e9s membre de l\u2019Acad\u00e9mie des lettres du Qu\u00e9bec i de la Soci\u00e9t\u00e9 royale du Canada. El 2014 va rebre l\u2019Ordre du Canada per la seva aportaci\u00f3 a la literatura quebequesa. Forma part del Comit\u00e8 de Dones del Centre Quebequ\u00e8s del PEN internacional.<\/p>\n\n\n\n<p><br> La seva poesia \u00e9s com un far que ens orienta i ens il\u00b7lumina alhora, lletra musical i essencial.&nbsp;&nbsp; <\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Aur\u00e9lia Lassaque<\/h2>\n\n\n\n<figure><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/437756969\" allowfullscreen=\"\" width=\"640\" height=\"360\"><\/iframe><\/figure>\n\n\n\n<p>Estimades amadores de la <mark>poesia<\/mark> dels mil i un sexes de l\u2019esperit, benvingudes al <mark>Festival<\/mark> de <mark>Poesia<\/mark> de la <mark>Mediterr\u00e0nia<\/mark><\/p>\n\n\n\n<p>Aur\u00e9lia Lassaque, poeta en llengua occitana i francesa, va n\u00e9ixer a Par\u00eds el 1983. M\u2019agrada molt quan confessa: \u201cNo he triat la llengua occitana per raons pol\u00edtiques o simb\u00f2liques. Ni llengua d\u2019escola, ni llengua materna, per\u00f2 s\u00ed paterna, l\u2019occit\u00e0 va ser la primera llengua en qu\u00e8 em vaig sentir lliure de viure l\u2019experi\u00e8ncia po\u00e8tica.\u201d Ha estudiat lleng\u00fces rom\u00e0niques a la Universitat de Montpeller i ha fet una tesi doctoral sobre el drama barroc occit\u00e0. Defensora activa de la diversitat ling\u00fc\u00edstica, exerceix d\u2019assessora de festivals i premis. Col\u00b7labora amb videoartistes, m\u00fasics i ballarins, sensible a la relaci\u00f3 entre totes les formes art\u00edstiques. El 2011 va tenir cura de l\u2019exposici\u00f3 \u201cDi\u00e0legs entre cultures i lleng\u00fces\u201d del Consell d\u2019Europa.<\/p>\n\n\n\n<p><br> Ha escrit els poemaris Cinquena sason, Pour que chantent les salamandres i En qu\u00eate d\u2019un visage. Ha col\u00b7laborat en nombrosos llibres d\u2019artistes, com ara Ombras de Luna i E t\u2019entornes pas amb Robert Lobet, Lo Somni d\u2019Euridic\u00eda i Lo S\u00e8ping d\u2019Orfeu amb V\u00e9ronique Agostini, etc. La seva poesia oscil\u00b7la entre dos mons i la dualitat n\u2019\u00e9s una caracter\u00edstica essencial: naixement i mort, dicotomies. La natura conviu amb determinades figures fant\u00e0stiques o on\u00edriques. Dissol les fronteres entre plantes, animals i humans. Toca els temes perennes de l\u2019amor i l\u2019abandonament, la guerra i la separaci\u00f3 i la p\u00e8rdua d\u2019identitat que engendren. L\u2019oralitat d\u2019una veu polif\u00f2nica \u00e9s el seu fonament, \u00e9s una tercera llengua. El poema com a partitura.<\/p>\n\n\n\n<p><br> Ha estat tradu\u00efda al portugu\u00e8s, a l\u2019hebreu, al neerland\u00e8s, al fin\u00e8s, a l\u2019angl\u00e8s, al noruec, al catal\u00e0 i a l\u2019eusquera. Amb tots vosaltres, Aur\u00e9lia Lassaque! <\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Arnau Barios<\/h2>\n\n\n\n<figure><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/437756845\" allowfullscreen=\"\" width=\"640\" height=\"360\"><\/iframe><\/figure>\n\n\n\n<p>Estimades amadores de la <mark>poesia<\/mark> dels mil i un sexes de l\u2019esperit, benvingudes al <mark>Festival<\/mark> de <mark>Poesia<\/mark> de la <mark>Mediterr\u00e0nia<\/mark><\/p>\n\n\n\n<p>Arnau Barios va n\u00e9ixer a T\u00e9rmens (Lleida) el 1989. \u00c9s traductor, un traductor creatiu. Forma part d\u2019aquesta l\u00ednia de poetes que ho s\u00f3n perqu\u00e8 han sabut crear en la llengua pr\u00f2pia (en aquest cas, la catalana), uns poemes que, sense perdre fidelitat al text de la llengua original (el rus), es converteixen en obres noves de trinca bastides pel traductor. <\/p>\n\n\n\n<p>En acabar l\u2019institut, Arnau tenia ganes d\u2019aprendre una llengua que amag\u00e0s una bona literatura i d\u2019una forma atzarosa va dedicar-se al rus. Feu estudis de Filologia Eslava a la Universitat de Barcelona i ha viscut a R\u00fassia vuit anys: dos a \u00d3bninsk, tres a Moscou i tres m\u00e9s a Sant Petersburg. Amb motiu del centenari de Mikha\u00efl L\u00e9rmontov va traduir, amb Miquel Desclot, Galopar\u00e9 a l\u2019estepa com el vent. Va revisar la traducci\u00f3 indirecta que Joan Sales havia fet d\u2019Els germans Karam\u00e0zov de Dostoievski. Despr\u00e9s va traduir els contes d\u2019\u00d3ssipov, El crit de l\u2019ocell dom\u00e8stic, els textos pacifistes de Tolstoi, Contra la guerra i la viol\u00e8ncia, i el cicle po\u00e8tic de Mikha\u00efl Kuzm\u00edn, Un peix esquerda el gel. Els deu darrers anys ha tradu\u00eft la novel\u00b7la en vers Eugeni Oneguin d\u2019Aleksandr Puixkin, que la cr\u00edtica ha considerat per unanimitat un text d\u2019una excel\u00b7l\u00e8ncia prodigiosa. <\/p>\n\n\n\n<p>Col\u00b7labora en revistes com Veus baixes, La Lectora i Reduccions.<\/p>\n\n\n\n<p><br> Amb tots vosaltres, Arnau Barios!&nbsp;&nbsp; &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Menna Elfyn<\/h2>\n\n\n\n<figure><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/437755672\" allowfullscreen=\"\" width=\"640\" height=\"360\"><\/iframe><\/figure>\n\n\n\n<p>Estimades amadores de la <mark>poesia<\/mark> dels mil i un sexes de l\u2019esperit, benvingudes al <mark>Festival<\/mark> de <mark>Poesia<\/mark> de la <mark>Mediterr\u00e0nia<\/mark><\/p>\n\n\n\n<p>Poeta, professora, dramaturga, periodista i editora, va n\u00e9ixer el 1951 prop de Swansea (Gal\u00b7les). Escriu en llengua gal\u00b7lesa, la llengua m\u00e9s antiga enregistrada a Europa despr\u00e9s del llat\u00ed i el grec.<\/p>\n\n\n\n<p><br> Ha publicat catorze col\u00b7leccions de poesia, novel\u00b7les infantils, llibrets per a compositors del Regne Unit i els Estats Units, ha fet vuit obres de teatre i ha dirigit molts de programes per a la televisi\u00f3 i la r\u00e0dio gal\u00b7lesa. Al poemari Cell Angel, de 1996, mostra la seva lluita d\u2019activista cultural, feminista i ling\u00fc\u00edstica i hi inclou una seq\u00fc\u00e8ncia sobre el seu empresonament el 1993 durant una campanya no-violenta per una nova Llei de la llengua gal\u00b7lesa. Als anys seixanta ja havia participat en lluites sobre la desobedi\u00e8ncia civil, fent campanya pels drets de la llengua gal\u00b7lesa, i tamb\u00e9 en la lluita contra l\u2019apartheid i a favor de la pau.<br> &nbsp;<br> El 2011 va publicar Merch Perygl (Danger\u2019s Daughter). El volum biling\u00fce Murmur, el primer llibre en gal\u00b7l\u00e8s\/angl\u00e8s, publicat la tardor de 2012, fou seleccionat com a traducci\u00f3 recomanada de la Poetry Book Society. La seva obra s\u2019ha tradu\u00eft a devuit idiomes, el xin\u00e8s, l\u2019hindi, el litu\u00e0, l\u2019espanyol, l\u2019itali\u00e0 i el basc, entre d\u2019altres. Va rebre el Premi Internacional de Poesia a Sardenya el 2009.<\/p>\n\n\n\n<p><br> El 2016 va publicar Optimist Absoliwt, una biografia del poeta gal\u00b7l\u00e8s Eluned Phillips que va ser seleccionada per al Wales Book of the Year. L\u2019octubre de 2017 va publicar un nou llibre biling\u00fce de poesia, Bondo, que cont\u00e9 una seq\u00fc\u00e8ncia de poemes sobre la trag\u00e8dia d\u2019Aberfan. La seva mem\u00f2ria liter\u00e0ria en gal\u00b7l\u00e8s, Cennad, \u00e9s de 2018. El 2019 va publicar Murmuri \/ Murmur en catal\u00e0 amb la poeta i traductora Silvia Aymerich. Professora em\u00e8rita de poesia a la Universitat de Gal\u00b7les Trinity Saint David i presidenta del Wales PEN Cymru, tamb\u00e9 \u00e9s columnista al diari nacional de Gal\u00b7les des del 1994.<\/p>\n\n\n\n<p><br> \u00c9s Fellow de la Royal Society of Literature des del 2015, membre de l\u2019Academi Gymreig i directora de redacci\u00f3 del programa d\u2019escriptura creativa al Trinity College, Carmarthen, des del 1998. Assegura que \u201cTot el que veig de la vida \u00e9s a trav\u00e9s del meu idioma gal\u00b7l\u00e8s.\u201d<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Mahomad Bitari <\/h2>\n\n\n\n<figure><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/437755572\" allowfullscreen=\"\" width=\"640\" height=\"360\"><\/iframe><\/figure>\n\n\n\n<p>Estimades amadores de la <mark>poesia<\/mark> dels mil i un sexes de l\u2019esperit, benvingudes al <mark>Festival<\/mark> de <mark>Poesia<\/mark> de la <mark>Mediterr\u00e0nia<\/mark><\/p>\n\n\n\n<p>Poeta, traductor, periodista i dramaturg en llengua \u00e0rab. Va n\u00e9ixer el 1990 al camp de refugiats palestins de Yarmouk a Damasc, S\u00edria. Fill de pares palestins refugiats a S\u00edria el 1948, despr\u00e9s de l\u2019ocupaci\u00f3 israeliana de Palestina.<\/p>\n\n\n\n<p><br> Va estudiar a les escoles de l\u2019Ag\u00e8ncia de les Nacions Unides per als refugiats palestins del Pr\u00f2xim Orient. Escriu poesia des dels nou anys i publica diversos textos po\u00e8tics a la revista Al-Hadaf. Amb 17 anys comen\u00e7a a publicar informes period\u00edstics al diari liban\u00e8s Assafir, a m\u00e9s dels seus textos po\u00e8tics.&nbsp;El 2009 va comen\u00e7ar estudis de Filologia Hisp\u00e0nica i dramat\u00fargia a la Universitat de Damasc, per\u00f2 no va poder acabar-los a causa de les seves detencions.<\/p>\n\n\n\n<p><br> Amb l\u2019esclat de la revoluci\u00f3 a S\u00edria, el 2011, va utilitzar el periodisme com una forma d\u2019activisme contra el r\u00e8gim de Bashar al-Assad denunciant violacions dels drets humans a la publicaci\u00f3 libanesa As-Safir, motiu pel qual va patir dos empresonaments i, finalment, l\u2019amena\u00e7a de mort per part del&nbsp;r\u00e8gim totalitari. El 2013 aconsegueix l\u2019asil pol\u00edtic a Espanya i actualment viu a Sabadell. Es considera un exiliat. <\/p>\n\n\n\n<p>Comen\u00e7a a treballar al diari Al-Arabi Al-Jadid escrivint ressenyes sobre la cultura catalana i espanyola. Tamb\u00e9 ha tractat les tem\u00e0tiques de la comunitat \u00e0rab a Espanya i la seva actuaci\u00f3 pol\u00edtica. Darrerament publica articles sobre la hist\u00f2ria de Catalunya i la seva cultura. Ha fet a la premsa \u00e0rab diverses traduccions de literatura espanyola i catalana (Federico Garc\u00eda Lorca, Rafael Alberti o Miguel Hern\u00e1ndez, i Miquel Mart\u00ed i Pol, Enric Casasses o Vicen\u00e7 Altai\u00f3). Ha coordinat el llibre Jo soc vosaltres. Sis poetes de S\u00edria, publicat en catal\u00e0 el 2019. <\/p>\n\n\n\n<p>Un sentiment d\u2019enyor s\u2019infiltra en la seva poesia: enyor de l\u2019enfora, de la terra deixada enrere, i de l\u2019endins, de la identitat extraviada; trobam l\u2019exili que l\u2019amara i les convulsions que ha patit, la mem\u00f2ria i les ferides hist\u00f2riques i la lluita per les llibertats i la pau. <\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">David Ca\u00f1o<\/h2>\n\n\n\n<figure><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/440146892\" allowfullscreen=\"\" width=\"640\" height=\"360\"><\/iframe><\/figure>\n\n\n\n<p>Estimades amadores de la <mark>poesia<\/mark> dels mil i un sexes de l\u2019esperit, benvingudes al <mark>Festival<\/mark> de <mark>Poesia<\/mark> de la <mark>Mediterr\u00e0nia<\/mark><\/p>\n\n\n\n<p>David Ca\u00f1o, poeta en llengua catalana, activista cultural i recitador, va n\u00e9ixer a Olot el 1980. Es va donar a con\u00e8ixer amb el premi Amadeu Oller de poesia i, en una d\u00e8cada llarga de feina po\u00e8tica lluminosa, directa i contundent, ha recollit la seva poesia en vuit volums: Barcelona (2007); He vist el futur en 4D (2009), Premi de Poesia Vila de Lloseta; PostMortem i I del no-res, TOT (2012); Teresa la m\u00f2mia, amb Llu\u00eds Calvo, i Res \u00e9s ara ni aix\u00f2 (2013); De Penitents a Desemparats (com dos carrers de Barna), amb Ricard Mirabete i fotografies en blanc i negre de Carles Mercader (2014); Nict\u00e0lgia (2017) i Un cos preci\u00f3s per destruir (2019), poemari que li ha fet guanyar els Jocs Florals de Barcelona 2019.<\/p>\n\n\n\n<p><br> D\u2019una pres\u00e8ncia constant i proteica als escenaris, on porta el mester po\u00e8tic, ha realitzat performances intenses en qu\u00e8 mostra la seva vessant m\u00e9s org\u00e0nica i corporal. Tamb\u00e9 ha participat en centenars de recitals arreu dels Pa\u00efsos Catalans o en ciutats europees com ara Zadar, Zagreb, Brno, Berl\u00edn, Brussel\u00b7les, Par\u00eds, Li\u00f3 o Mannheim. Un altre fet destacable s\u00f3n els espectacles musicals en qu\u00e8 ha participat, al costat de Meritxell Gen\u00e9, Lu Rois o, com aquests darrers cinc anys, formant part dels grups musicals Ovidi3 i Ovidi4, amb Borja Penalba, Mireia Vives i David Fern\u00e0ndez.<\/p>\n\n\n\n<p><br> Ha col\u00b7laborat a la revista Benzina, El Punt Avui, Directa, N\u00favol o Cr\u00edtic. Des de l\u2019abril de 2020 dirigeix, amb Mart\u00ed Sales, El Gos Cosmopolita.<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Gonzalo Navaza<\/h2>\n\n\n\n<figure><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/436755015\" allowfullscreen=\"\" width=\"640\" height=\"360\"><\/iframe><\/figure>\n\n\n\n<p>Estimades amadores de la <mark>poesia<\/mark> dels mil i un sexes de l\u2019esperit, benvingudes al <mark>Festival<\/mark> de <mark>Poesia<\/mark> de la <mark>Mediterr\u00e0nia<\/mark><\/p>\n\n\n\n<p>Poeta, narrador i traductor en llengua gallega. Lal\u00edn (Pontevedra) el 1957. Va estudiar Filologia a Santiago de Compostel\u00b7la. Va ser professor a Ourense, Vigo, Basilea (Su\u00efssa) i Bahia (Brasil); en l\u2019actualitat fa classes a la Facultat de Filologia i Traducci\u00f3 de la Universitat de Vigo.<\/p>\n\n\n\n<p><br> Especialista en lexicografia i onom\u00e0stica, va dedicar a la topon\u00edmia gallega i portuguesa la seva tesi doctoral. \u00c9s membre del Seminari d\u2019Onom\u00e0stica de la Reial Acad\u00e8mia Gallega.<\/p>\n\n\n\n<p><br> Particip\u00e0 des de molt jove en la vida cultural de Gal\u00edcia, en la revista infantil Vagalume i en el grup de teatre Antroido. Va ser secretari del PEN gallec i \u00e9s membre del Club Palindromista Internacional. <\/p>\n\n\n\n<p><br> Ha tradu\u00eft al gallec obres de Georges Perec, Oscar Wilde, Baudelaire, Montaigne i d\u2019altres. El seus llibres de poemes s\u00f3n: F\u00e1brica \u00edntima (1991, Premi de la Cr\u00edtica), A torre da derrota (1992), Erros e t\u00e1natos (1996), Santos e defuntos (1999), Libra (2000, Premi de la Cr\u00edtica), Elucidario (2001), Aire tam\u00e9n \u00e9 materiA (2008) i F\u00e1bulas contadas (2020).<\/p>\n\n\n\n<p><br> Amb tots vosaltres, Gonzalo Navaza!<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Lola Nieto<\/h2>\n\n\n\n<figure><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/436754899\" allowfullscreen=\"\" width=\"640\" height=\"360\"><\/iframe><\/figure>\n\n\n\n<p>Estimades amadores de la <mark>poesia<\/mark> dels mil i un sexes de l\u2019esperit, benvingudes al <mark>Festival<\/mark> de <mark>Poesia<\/mark> de la <mark>Mediterr\u00e0nia<\/mark><\/p>\n\n\n\n<p>Poeta, professora i recitadora. Nada a Barcelona el 1985, escriu en llengua espanyola. Doctora en Filologia Hisp\u00e0nica per la Universitat de Barcelona. Fa feina com a professora de Llengua i Literatura en un institut de secund\u00e0ria. Editora de Kokoro Libros, on l\u2019experimentaci\u00f3 \u00e9s un espai per teixir comunitat i reivindicar un altre m\u00f3n.<br> <\/p>\n\n\n\n<p>Poeta, professora i recitadora. Nada a Barcelona el 1985, escriu en llengua espanyola. Doctora en Filologia Hisp\u00e0nica per la Universitat de Barcelona. Fa feina com a professora de Llengua i Literatura en un institut de secund\u00e0ria. Editora de Kokoro Libros, on l\u2019experimentaci\u00f3 \u00e9s un espai per teixir comunitat i reivindicar un altre m\u00f3n.<br> Ha publicat els poemaris Alambres (2014), Tuscumbia (2016) i Voz\u00e1nica (2018). Els seus afluents i influ\u00e8ncies s\u00f3n nombrosos i destaquen Chantal Maillard, Emily Dickinson, Clarice Lispector i Chus Pato. <\/p>\n\n\n\n<p>Dos s\u00f3n els desafiaments de la seva poesia: per un cant\u00f3, la construcci\u00f3 d\u2019un univers que pel seu cabal imaginatiu transgredeix la frontera il\u00b7lus\u00f2ria entre el po\u00e8tic i el narratiu i, per l\u2019altre, la desarticulaci\u00f3 de la gram\u00e0tica per l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019una gram\u00e0tica nova. Inventa paisatges extraterritorials, un m\u00f3n paral\u00b7lel en qu\u00e8 el color s\u2019ensuma i el lector es troba en un univers que es fa mot darrere mot, lluny de la paraula de cada dia, i crea una m\u00fasica enigm\u00e0tica i corprenedora. Amadora de fronteres entre paraula i tacte, llengua i balbuceig, temor i tremolor. Un llenguatge que batega amb s\u00edstoles i di\u00e0stoles, amb convulsions sobtades que copegen els l\u00edmits del llenguatge.<\/p>\n\n\n\n<p> <br> Amb tots vosaltres, Lola Nieto! <\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Dolors Udina<\/h2>\n\n\n\n<figure><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/432057466\" allowfullscreen=\"\" width=\"640\" height=\"360\"><\/iframe><\/figure>\n\n\n\n<p>Estimades amadores de la <mark>poesia<\/mark> dels mil i un sexes de l\u2019esperit, benvingudes al <mark>Festival<\/mark> de <mark>Poesia<\/mark> de la <mark>Mediterr\u00e0nia<\/mark><\/p>\n\n\n\n<p>Dolors Udina \u00e9s una traductora excel\u00b7lent de poetes, amb una gran passi\u00f3 per la llengua i per la literatura. I, per aquest motiu, com que creim de bon de veres que traduir \u00e9s crear, l\u2019hem convidada com a poeta amb tots els ets i uts al Festival de Poesia. Ha estat professora associada de traducci\u00f3 de la Facultat de Traducci\u00f3 i Interpretaci\u00f3 de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona del 1998 al 2020. Ha tradu\u00eft m\u00e9s de dues-centes&nbsp; obres al catal\u00e0 d\u2019autors tan bons i diversos com Jane Austen, Jean Rhys, Virginia Woolf, Alice Munro, J. M. Coetzee, Toni Morrison, Raymond Carver, Nadine Gordimer, Aldous Huxley, Isaiah Berlin, E. M. Forster, Elizabeth Barrett Browning, Robert Creeley, Sharon Olds, Jorie Graham i Anne Carson. <\/p>\n\n\n\n<p>Ha publicat articles sobre literatura i traducci\u00f3 en nombrosos mitjans. El 2009 va rebre el Premi Esther Ben\u00edtez de Traducci\u00f3 per Home lent, de J. M. Coetzee, i el 2014 se li va atorgar el Premi Cr\u00edtica Serra d\u2019Or per la traducci\u00f3 de La senyora Dalloway de Virginia Woolf. El 2017 la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi per la seva tasca a favor de la llengua catalana i guany\u00e0 el premi Ciutat de Barcelona per la traducci\u00f3 d\u2019Els dimonis de Loudun d\u2019Aldous Huxley. <\/p>\n\n\n\n<p>El 2019, el Ministeri d\u2019Educaci\u00f3 del govern espanyol li va concedir el Premi Nacional de Traducci\u00f3 a l\u2019obra de tota una vida.<\/p>\n\n\n\n<p><br> Amb tots vosaltres, Dolors Udina!<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Mari Luz Esteban<\/h2>\n\n\n\n<figure><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/431825075\" allowfullscreen=\"\" width=\"640\" height=\"360\"><\/iframe><\/figure>\n\n\n\n<p>Estimades amadores de la <mark>poesia<\/mark> dels mil i un sexes de l\u2019esperit, benvingudes al <mark>Festival<\/mark> de <mark>Poesia<\/mark> de la <mark>Mediterr\u00e0nia<\/mark><\/p>\n\n\n\n<p>Poeta, metgessa i antrop\u00f2loga. Va n\u00e9ixer l\u2019any 1959 en un poble petit del nord de Burgos, Pedrosa de Valdeporres. Tres anys m\u00e9s tard es va traslladar amb la fam\u00edlia a Basauri (Biscaia), una poblaci\u00f3 industrial del Gran Bilbao (Pa\u00eds Basc) formada en gran part per immigrants, on es va forjar la seva manera d\u2019entendre la vida, la feina i la pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n<p> La seva primera llengua va ser el castell\u00e0, per\u00f2 a l\u2019adolesc\u00e8ncia, quan encara vivia Franco, va comen\u00e7ar a aprendre eusquera. El seu primer text literari, un conte, el va escriure als 11 o 12 anys. Va continuar escrivint esborranys de contes i poemes amb certa irregularitat, i en va omplir quaderns que encara conserva. Per\u00f2 la seva afici\u00f3 a escriure es va anar consolidant en el camp de l\u2019antropologia, a for\u00e7a d\u2019escriure i reescriure. T\u00e9 publicacions en temes relacionats amb la salut, el cos i les emocions. I, a poc a poc, va anar experimentant i aventurant-se.<\/p>\n\n\n\n<p><br> Va estudiar Medicina i va treballar de metgessa de planificaci\u00f3 familiar en un centre impulsat pel Grup de Dones de Basauri. D\u2019aleshores en\u00e7\u00e0, el feminisme permea tots els aspectes de la seva vida. La seva tesi doctoral, en el camp de la salut i el g\u00e8nere, la va fer saltar a l\u2019antropologia social. Fa vint-i-dos anys que treballa a la Universitat del Pa\u00eds Basc (UPV\/EHU).<\/p>\n\n\n\n<p><br> Va escriure un llibre sobre l\u2019amor: Cr\u00edtica del pensamiento amoroso. Un text singular en qu\u00e8 assegura que l\u2019amor \u00e9s una de les coses m\u00e9s importants de la vida, per\u00f2 no \u00e9s l\u2019\u00fanica ni la principal. Creu que la llibertat \u00e9s molt important, aix\u00ed com la just\u00edcia i la solidaritat. Aquest llibre la va encoratjar a reprendre alguns poemes que havia escrit quan mor\u00ed la mare, deu anys enrere, i va donar forma al seu primer poemari el 2016, Amaren heriotzak libreago egin ninduen [La mort de la mare em va fer m\u00e9s lliure]. Un llibre des de la posici\u00f3 de filla i de mare. Un recorregut corporal, emocional i mental a trav\u00e9s d\u2019una abs\u00e8ncia que es vol f\u00e8rtil, una abs\u00e8ncia que ha de dur a l\u2019acompliment del que es vol ser, des d\u2019una mateixa, sense ning\u00fa en qui sostenir-se. I parteix del cos, perqu\u00e8 \u00e9s en el cos on est\u00e0 gravada la pres\u00e8ncia de la mare, el seu record, que la filla no imagina ni reinventa sin\u00f3 que recupera a partir del sentir corporal.<\/p>\n\n\n\n<p><br> El 2019 va publicar un segon llibre de poesia, Andrezaharraren manifestua, t\u00edtol que podr\u00edem traduir com Manifest de la dona gran, una invitaci\u00f3 a pensar i a sentir d\u2019una altra manera l\u2019envelliment. <\/p>\n\n\n\n<p><br> No ent\u00e9n la difer\u00e8ncia entre poesia i assaig d\u2019una manera n\u00edtida. Li agraden els formats h\u00edbrids. La seva antropologia ha anat esdevenint, amb el temps, m\u00e9s liter\u00e0ria, i als seus poemes recupera i narra escenes de la seva vida de la forma m\u00e9s natural possible, sense artificis de cap mena. Declara que escriure o llegir poesia li ofereix una oportunitat de gaudir d\u2019assossec i d\u2019aprendre a respirar. <\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Antonio Colinas <\/h2>\n\n\n\n<figure><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/431550959\" allowfullscreen=\"\" width=\"640\" height=\"360\"><\/iframe><\/figure>\n\n\n\n<p>Estimades amadores de la <mark>poesia<\/mark> dels mil i un sexes de l\u2019esperit, benvingudes al <mark>Festival<\/mark> de <mark>Poesia<\/mark> de la <mark>Mediterr\u00e0nia<\/mark><\/p>\n\n\n\n<p>Antonio Colinas va n\u00e9ixer a La Ba\u00f1eza (Lle\u00f3) el 1946. Poeta, assagista, narrador, periodista i traductor. T\u00e9 les arrels en la terra natal. Els seus primers s\u00edmbols s\u00f3n els de la infantesa i els primers espais aquells en qu\u00e8 va aprendre a contemplar: aquest nord-oest que \u00e9s un nord-oest molt ampli que va des de Lle\u00f3 a les serralades de Salamanca, els encontorns de Gredos. Tamb\u00e9 hi ha l\u2019encontre amb aquest mite: la muntanya de la infantesa on es puja a trav\u00e9s d\u2019un viatge interior que ens ajuda a con\u00e8ixer-nos. La naturalesa, a la seva poesia, \u00e9s un factor vitalitzador, un tel\u00f3 de fons, un element cultural m\u00e9s. La nit, la pedra, l\u2019illa i el jard\u00ed s\u00f3n coordenades del seu m\u00f3n po\u00e8tic.<\/p>\n\n\n\n<p><br> Sempre va projectar les seves arrels i les universalitz\u00e0 gr\u00e0cies al di\u00e0leg amb altres cultures. Aquest di\u00e0leg s&#8217;ha produ\u00eft, sobretot, amb les cultures de la Mediterr\u00e0nia (quatre anys de viv\u00e8ncies a It\u00e0lia i vint-i-un a Eivissa, per\u00f2 tamb\u00e9 per lectures essencials, com les dels l\u00edrics grecollatins, Dante, Val\u00e9ry, Quasimodo, Aleixandre, Espriu, Carles Riba o Gil-Albert). Un llibre essencial \u00e9s Tratado de armon\u00eda. L\u2019harmonia, una idea clau de Colinas. Harmonitza principis antag\u00f2nics: \u00e8tica i est\u00e8tica, emoci\u00f3 i meditaci\u00f3, Castella i la Mediterr\u00e0nia, el sagrat i el prof\u00e0, el cl\u00e0ssic i el rom\u00e0ntic, la tradici\u00f3 i l\u2019avantguarda.<\/p>\n\n\n\n<p><br> Colinas diu: \u201cHi ha tres poetes amb els quals la poesia \u00e9s per a mi un revulsiu: Juan Ram\u00f3n Jim\u00e9nez, Antonio Machado i Pablo Neruda. S\u00f3n els tres poetes que vaig llegir a l\u2019adolesc\u00e8ncia i que m\u2019obriren la poesia com a fenomen an\u00edmic. La meva poesia t\u00e9 tres grans blocs: una, amb m\u00e9s pres\u00e8ncia de l\u2019emoci\u00f3, d\u2019aquest to neorom\u00e0ntic i de la cultura; despr\u00e9s, una segona m\u00e9s reflexiva, meditativa, amb un llibre central:&nbsp;Noche m\u00e1s all\u00e1 de la noche, i, m\u00e9s endavant, els darrers llibres, en els quals hi ha un to m\u00e9s hum\u00e0, i tamb\u00e9 metaf\u00edsic. La poesia, sobretot, ha de ser paraula nova, paraula que es diferencia.\u201d &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><br> Per la seva fidelitat a It\u00e0lia ha rebut diversos guardons, com el Premio Nazionale per la Traduzione o el Premio Dante Alighieri; tamb\u00e9 n&#8217;ha rebut a l\u2019Am\u00e8rica Llatina i a l&#8217;Orient Lluny\u00e0. <\/p>\n\n\n\n<p><br> Els seus viatges a la Xina, Corea del Sud o l&#8217;\u00cdndia han donat lloc a llibres de viatges com La simiente enterrada (Un viaje a China) o Cerca de la Monta\u00f1a Kumgang.<\/p>\n\n\n\n<p><br> El seu treball com a traductor de l&#8217;itali\u00e0 i del catal\u00e0 s&#8217;ha centrat en les obres de Leopardi i Quasimodo, o en la de Mari\u00e0 Villang\u00f3mez. Va rebre, el 1999, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per les seves traduccions a l\u2019espanyol d\u2019autors catalans. Un resum ample de vida i obra es pot trobar a Memorias del estanque, per\u00f2 tamb\u00e9 als llibres d&#8217;aforismes, com els reunits a Tres tratados de armon\u00eda, centrats sobretot en els seus fruct\u00edfers anys illencs. <\/p>\n\n\n\n<p>Entre els guardons que ha rebut, cal recordar el Premio Nacional deLiteratura i el Premio Reina Sof\u00eda de Poes\u00eda Iberoamericana. <\/p>\n\n\n\n<p>Des de la seva actual resid\u00e8nciafronterera a Salamanca ha aprofundit tamb\u00e9 en el di\u00e0leg amb Portugal, amb la seva literatura i la seva gent. Ha aplegat la poesia a Obra po\u00e9tica completa, que va editar Siruela a Espanya l&#8217;any 2011, i a Am\u00e8rica el Fondo de Cultura Econ\u00f3mica de M\u00e8xic.<\/p>\n\n\n\n<p><br> Ha dit ben a les clares que la poesia \u00e9s una escletxa a trav\u00e9s de la qual es veu la realitat. Un crui que ens comunica amb una realitat que no \u00e9s la quotidiana. Per a Antonio Colinas la poesia \u00e9s una via de coneixement. Si un dia no hi hagu\u00e9s poesia al m\u00f3n voldria dir que l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 hauria deixat de ser hum\u00e0.<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Maria Teresa Ferrer<\/h2>\n\n\n\n<figure><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/429647367\" allowfullscreen=\"\" width=\"640\" height=\"360\"><\/iframe><\/figure>\n\n\n\n<p>Estimades amadores de la <mark>poesia<\/mark> dels mil i un sexes de l\u2019esperit, benvingudes al <mark>Festival<\/mark> de <mark>Poesia<\/mark> de la <mark>Mediterr\u00e0nia<\/mark><\/p>\n\n\n\n<p>Maria Teresa Ferrer Escandell va n\u00e9ixer a Formentera el 1979. Lletrada, poeta i activista cultural, va comen\u00e7ar a escriure poesia quan estudiava a l\u2019institut i el 1997 guany\u00e0 el premi Mari\u00e0 Villang\u00f3mez. El 2001, la Fundaci\u00f3 ACA la seleccion\u00e0 perqu\u00e8 particip\u00e0s al quart volum de Solstici d\u2019estiu, destinat a donar a con\u00e8ixer la poesia jove de les Balears, on public\u00e0 i recit\u00e0 versos vivencials en qu\u00e8 el pas del temps, la immigraci\u00f3, el terrorisme i el paisatge interior eren els temes essencials. El 2003 va apar\u00e8ixer Homenatge als infants d\u2019\u00c0frica, tamb\u00e9 editat per la Fundaci\u00f3 ACA amb Metges del M\u00f3n. Va escriure, amb el poeta Biel Pons, els poemes que formen el disc compacte CLAM.<\/p>\n\n\n\n<p><br> Ha participat en nombroses antologies (Poetes de les Piti\u00fcses, Versos per la llengua, etc.) i l\u2019any 2019 va publicar el llibre de poemes L\u2019espera de la letargia, en qu\u00e8 es percep l\u2019ess\u00e8ncia formenterera amb un llenguatge ple de termes marins i camperols propis de l\u2019illa i amb una mirada fonda sobre el desencant, el desamor, la cr\u00edtica social, la destrucci\u00f3 del territori, les fosses comunes de la guerra i els refugiats sirians. Maria Teresa declara que \u201ca causa de les circumst\u00e0ncies socials del m\u00f3n actual, el poeta t\u00e9 el deure i l\u2019obligaci\u00f3 de contar la realitat que percep amb la seva sensibilitat i sentiment singulars.\u201d<\/p>\n\n\n\n<p><br> Ent\u00e9n la poesia com una forma de lluita i rebel\u00b7li\u00f3, com una manera d\u2019intentar revertir aquella realitat que veu i que no li agrada. Tamb\u00e9 l\u2019escriptura po\u00e8tica esdev\u00e9 una font d\u2019autoconeixement, un ritual cat\u00e0rtic que fa que quan t\u2019hi endinses la vida sigui m\u00e9s lleugera i entenedora. I la m\u00fasica \u00e9s un dels seus principals referents i est\u00edmul creatiu. Assegura que la poesia \u00e9s un acte de llibertat absoluta.<\/p>\n\n\n\n<p><br> T\u00e9 poemes musicats per Projecte Mut, Andreu Valor, Joan Murenu i Ramon Mayol.<\/p>\n\n\n\n<p><br> Alguns dels seus poetes estimats s\u00f3n Mari\u00e0 Villang\u00f3mez, Fernando Pessoa, Pere Gomila, Bartomeu Ribes, Antoni Vidal Ferrando, Maria Merc\u00e8 Mar\u00e7al, Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s i Joan Vinyoli.<\/p>\n\n\n\n<p><br>La seva activitat de dinamitzadora cultural va molt lligada al seu mester po\u00e8tic. <\/p>\n\n\n\n<p>Des de l\u2019any 2002 organitza a Formentera l\u2019Encontre de Joves Poetes dels Pa\u00efsos Catalans. \u00c9s la presidenta de l\u2019Obra Cultural Balear de Formentera, entitat des de la qual es fa anualment la Trobada de Poetes: Formentera, Pont de Poesia, aix\u00ed com tota casta d\u2019actes culturals.<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Miquel \u00c0ngel Adrover <\/h2>\n\n\n\n<figure><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/427061337\" allowfullscreen=\"\" width=\"640\" height=\"360\"><\/iframe><\/figure>\n\n\n\n<p>Estimades amadores de la <mark>poesia<\/mark> dels mil i un sexes de l\u2019esperit, benvingudes al <mark>Festival<\/mark> de <mark>Poesia<\/mark> de la <mark>Mediterr\u00e0nia<\/mark><\/p>\n\n\n\n<p>Miquel \u00c0ngel Adrover i Perell\u00f3. Va n\u00e9ixer a Campos, al Migjorn de Mallorca, el setembre de 1994. De petit, Miquel \u00c0ngel ja devora llibres cada vespre i troba en els episodis de la mitologia cl\u00e0ssica que li conta sa mare una manera diferent de veure el m\u00f3n. De llavors en\u00e7\u00e0 ha viscut enamorat de la paraula, sia dita, escrita o cantada. &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>La seva educaci\u00f3 comen\u00e7a al Col\u00b7legi Beat Ramon Llull d\u2019Inca, segueix al Col\u00b7legi Fra Joan Ballester de Campos i passa per l\u2019IES Dami\u00e0 Huguet de Campos. El 2012, poc abans de comen\u00e7ar els estudis de Llengua i Literatura Catalanes a la UIB, va descobrir el m\u00f3n de la can\u00e7\u00f3 improvisada i va entrar a formar part de l\u2019Associaci\u00f3 de Glosadors de Mallorca, i, vers rere vers, ha voltat els Pa\u00efsos Catalans. \u00c9s aix\u00ed com lliga la glosa amb la filologia, que en el sentit m\u00e9s etimol\u00f2gic de la paraula significa \u201camor per les paraules\u201d. <\/p>\n\n\n\n<p><br> Al mateix temps que comen\u00e7a a improvisar tamb\u00e9 escriu en heptas\u00edl\u00b7labs el seu m\u00f3n i les seves imaginacions, per\u00f2 al cap de poc temps fa servir altres m\u00e8triques i altres ritmes com el decas\u00edl\u00b7lab i l\u2019alexandr\u00ed, sense oblidar mai, per\u00f2, d\u2019on ve.<\/p>\n\n\n\n<p><br> En el context de la glosa escrita ha estat guardonat amb diferents premis, el m\u00e9s recent dels quals \u00e9s el Premi Josep Viv\u00f3 de glosa escrita 2018 a Menorca.A banda de la can\u00e7\u00f3 improvisada, participa en els recitals po\u00e8tics de \u201cPeixos dins el rostoll\u201d de Campos i en els cicles de \u201cCampos \u00e9s poesia\u201d. El Sant Jordi de l\u2019any 2017, amb el professor Antoni Artigues i el poeta Bartomeu Cresp\u00ed, estrenaren l\u2019espectacle Conv\u00e9 anar a carregar l\u2019\u00e0nima. L\u2019any 2019 publica el llibre&nbsp;Ara he vist passar una m\u00e8rlera, en el qual inclou poemes escrits durant tres anys. Un llibre de poemes de tem\u00e0tica variada amb temes tan cl\u00e0ssics com la mort, l\u2019amor, el paisatge, la cr\u00edtica social i, sobretot, la mar.<br> Amb tots vosaltres, Miquel \u00c0ngel Adrover, \u201cCampaner\u201d!<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Estimades amadores de la poesia dels mil i un sexes de l\u2019esperit, benvingudes al Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia en l\u00ednia. Amb aquesta primera c\u00e0psula audiovisual comen\u00e7a el que hem anomenat \u201cXXII Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia en la intimitat. Abans de res, vull manifestar que els catorze poetes i la poeta-artista Rossy [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":847,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[11,13,16,22,36,40,51,58,73,75,79,83,86,91,97,113,119],"class_list":["post-824","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-festival-de-poesia-de-la-mediterrania","tag-antonio-colinas","tag-arnau-barios","tag-aurelia-lassaque","tag-biel-mesquida","tag-david-cano","tag-dolors-udina","tag-festival-de-poesia-de-la-mediterrania","tag-gonzalo-navaza","tag-lola-nieto","tag-louise-dupre","tag-mahomad-bitari","tag-mari-luz-esteban","tag-maria-teresa-ferrer","tag-menna-elfyn","tag-miquel-angel-adrover","tag-rossy-de-palma","tag-suzanne-ibrahim"],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v26.1.1 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>- magn\u00e9tika visuals Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Benvingudes al Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, nofollow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"- magn\u00e9tika visuals Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Benvingudes al Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"magn\u00e9tika visuals\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/damagnetika\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2020-09-14T17:04:09+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2021-09-20T14:44:31+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/Poesia22-POST-blog.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"230\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"330\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"NWP-21admin\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/\"},\"author\":{\"name\":\"NWP-21admin\",\"@id\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/#\/schema\/person\/99dc68657bc6ea5306a0130b4ae0b74e\"},\"headline\":\"XXII Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia en la intimitat\",\"datePublished\":\"2020-09-14T17:04:09+00:00\",\"dateModified\":\"2021-09-20T14:44:31+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/\"},\"wordCount\":6064,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/Poesia22-POST-blog.jpg\",\"keywords\":[\"Antonio Colinas\",\"Arnau Barios\",\"Aur\u00e9lia Lassaque\",\"Biel Mesquida\",\"David Ca\u00f1o\",\"Dolors udina\",\"Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia\",\"Gonzalo Navaza\",\"Lola Nieto\",\"Louise Dupr\u00e9\",\"Mahomad Bitari\",\"Mari Luz Esteban\",\"Maria Teresa Ferrer\",\"Menna Elfyn\",\"Miquel \u00c0ngel Adrover\",\"Rossy de Palma\",\"Suzanne Ibrahim\"],\"articleSection\":[\"Poesia de la Mediterr\u00e0nia\"],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":[\"WebPage\",\"ItemPage\"],\"@id\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/\",\"url\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/\",\"name\":\"- magn\u00e9tika visuals Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/Poesia22-POST-blog.jpg\",\"datePublished\":\"2020-09-14T17:04:09+00:00\",\"dateModified\":\"2021-09-20T14:44:31+00:00\",\"description\":\"Benvingudes al Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/Poesia22-POST-blog.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/Poesia22-POST-blog.jpg\",\"width\":230,\"height\":330,\"caption\":\"\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"magn\u00e9tika visulas\",\"item\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"XXII Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia en la intimitat\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/\",\"name\":\"magn\u00e9tika visuals\",\"description\":\"video mapping, micromappings, visual works, visual art, dinamic mapping proyections\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/#organization\",\"name\":\"magnetika visuals\",\"url\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/LOGO-magnetika-RGB-600-border.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/LOGO-magnetika-RGB-600-border.jpg\",\"width\":600,\"height\":151,\"caption\":\"magnetika visuals\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/#\/schema\/logo\/image\/\"},\"sameAs\":[\"https:\/\/www.facebook.com\/damagnetika\/\",\"https:\/\/www.instagram.com\/magnetika_visuals\/\"]},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/#\/schema\/person\/99dc68657bc6ea5306a0130b4ae0b74e\",\"name\":\"NWP-21admin\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/9ac02f33d1f1c4bc9b262be13460df26e28ad7146e1853541c4dbef651ddd6c9?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/9ac02f33d1f1c4bc9b262be13460df26e28ad7146e1853541c4dbef651ddd6c9?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"NWP-21admin\"},\"sameAs\":[\"https:\/\/comp15plus.cyberneticos.com\/~magnetik\/blog\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"- magn\u00e9tika visuals Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia","description":"Benvingudes al Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia","robots":{"index":"index","follow":"nofollow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"- magn\u00e9tika visuals Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia","og_description":"Benvingudes al Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia","og_url":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/","og_site_name":"magn\u00e9tika visuals","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/damagnetika\/","article_published_time":"2020-09-14T17:04:09+00:00","article_modified_time":"2021-09-20T14:44:31+00:00","og_image":[{"width":230,"height":330,"url":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/Poesia22-POST-blog.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"NWP-21admin","twitter_card":"summary_large_image","schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/"},"author":{"name":"NWP-21admin","@id":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/#\/schema\/person\/99dc68657bc6ea5306a0130b4ae0b74e"},"headline":"XXII Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia en la intimitat","datePublished":"2020-09-14T17:04:09+00:00","dateModified":"2021-09-20T14:44:31+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/"},"wordCount":6064,"publisher":{"@id":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/Poesia22-POST-blog.jpg","keywords":["Antonio Colinas","Arnau Barios","Aur\u00e9lia Lassaque","Biel Mesquida","David Ca\u00f1o","Dolors udina","Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia","Gonzalo Navaza","Lola Nieto","Louise Dupr\u00e9","Mahomad Bitari","Mari Luz Esteban","Maria Teresa Ferrer","Menna Elfyn","Miquel \u00c0ngel Adrover","Rossy de Palma","Suzanne Ibrahim"],"articleSection":["Poesia de la Mediterr\u00e0nia"],"inLanguage":"es"},{"@type":["WebPage","ItemPage"],"@id":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/","url":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/","name":"- magn\u00e9tika visuals Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/Poesia22-POST-blog.jpg","datePublished":"2020-09-14T17:04:09+00:00","dateModified":"2021-09-20T14:44:31+00:00","description":"Benvingudes al Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/Poesia22-POST-blog.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/Poesia22-POST-blog.jpg","width":230,"height":330,"caption":""},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/xxii-festival-de-poesia-de-la-mediterrania\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"magn\u00e9tika visulas","item":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"XXII Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia en la intimitat"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/#website","url":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/","name":"magn\u00e9tika visuals","description":"video mapping, micromappings, visual works, visual art, dinamic mapping proyections","publisher":{"@id":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/#organization","name":"magnetika visuals","url":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/LOGO-magnetika-RGB-600-border.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/LOGO-magnetika-RGB-600-border.jpg","width":600,"height":151,"caption":"magnetika visuals"},"image":{"@id":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/damagnetika\/","https:\/\/www.instagram.com\/magnetika_visuals\/"]},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/#\/schema\/person\/99dc68657bc6ea5306a0130b4ae0b74e","name":"NWP-21admin","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/9ac02f33d1f1c4bc9b262be13460df26e28ad7146e1853541c4dbef651ddd6c9?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/9ac02f33d1f1c4bc9b262be13460df26e28ad7146e1853541c4dbef651ddd6c9?s=96&d=mm&r=g","caption":"NWP-21admin"},"sameAs":["https:\/\/comp15plus.cyberneticos.com\/~magnetik\/blog"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/824","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=824"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/824\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1043,"href":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/824\/revisions\/1043"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/847"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=824"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=824"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.magnetika.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=824"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}