ANNA GAS SERRA (Barcelona, 1996). <\/p>\n\n\n\n
La conversa amb un amic poeta, la curiositat, primer, i despr\u00e9s el gust de la lectura dels seus poemes de Crossa d\u2019aigua<\/em> i de Llengua d\u2019\u00e0ntrax<\/em> varen fer que convid\u00e0s l\u2019Anna a participar al XXI Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia. Descobria en els seus versos una veu tendrella, provocadora, hiperest\u00e8sica, plena de replecs i de savieses noves de trinca que desprenien els perfums cl\u00e0ssics de l\u2019amor i de la revolta. La jovenesa generosa d\u2019una dona que inventava m\u00fasiques pampalluguejadores que no havia sentit mai.<\/p>\n\n\n\n Ella t\u00e9 ben clar el seu medi vital. Anna diu: \u201cHe crescut al barri del\nCongr\u00e9s de Barcelona, allunyada de l\u2019aglomeraci\u00f3\u0301 transit\u00f2ria del centre. Abans\nd\u2019apropar-m\u2019hi, vaig descobrir els camps de blat de moro i l\u2019olor de fems de\nCastellser\u00e0, on s\u2019arrelen els records m\u00e9s v\u00edvids de la meva infantesa. Crec\nque les respostes, o les preguntes vision\u00e0ries, es troben en els racons m\u00e9s\nmarginals. La meva atracci\u00f3\u0301 per all\u00f2\u0300 estrany i perill\u00f3s, desviat de la norma,\nsovint em permet l\u2019acc\u00e9s a espais i temps singulars, minoritaris, on se m\u2019enc\u00e9n\na l\u2019est\u00f3mac una llum vermella que em requereix asseure\u2019m a escriure. Quan faig\nversos, oscil\u00b7lo entre l\u2019hemorr\u00e0gia, els forats i la runa, i la cerca de\nl\u2019estructura perfecta que em reveli alguna cosa com si fos la primera vegada.\u201d<\/p>\n\n\n\n El seu primer llibre, Crossa d\u2019aigua<\/em>, de 2017, fou reconegut amb\nel Premi Joan Duch. El prologuista, Abraham Mohino, la retratava aix\u00ed: \u201cTensa\nen les formes, severa en el contingut. Elabora vers a vers una an\u00e0lisi\nentomol\u00f2gica de la passi\u00f3, d\u2019unes relacions en qu\u00e8 mana la desproporci\u00f3, la\nmancan\u00e7a o la mutilaci\u00f3, les quals acaben abocant a la ret\u00f2rica de la separaci\u00f3\ni del silenci.\u201d<\/p>\n\n\n\n El seu segon llibre, Llengua d\u2019\u00e0ntrax<\/em>, de 2019, el vaig epilogar\ni hi comentava: \u201cHi ha el cos que mostra l\u2019\u00e0nima. Hi ha la llum que et rep des\nd\u2019un bell principi amb una capada de confian\u00e7a. Hi ha la terra i la pedra entre\nels cossos. Hi ha la m\u00fasica que cerquen els mots per dir i desdir la faula. Hi\nha el tremolor de les cal\u00b7ligrafies enfonsades entre nervis i sang. Hi ha la\nfesta i l\u2019ofec, la fortor de les coses marcescents, l\u2019afany senzill de la\ntendresa. Hi ha el crits desafinats que amaguen m\u00e9s que mostren. Hi ha la\ncalidesa d\u2019una m\u00e0 que tix.\u201d<\/p>\n\n\n\n Vaig tenir una alegria de no dir quan un prestigi\u00f3s jurat de poetes li\nconced\u00ed, el passat mar\u00e7 de 2020, el premi Josep Maria Llompart, un dels premis\nCavall Verd de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana, per al millor\nllibre de poesia publicat el 2019 i el considerava: \u201cUna proposta formal i\narriscada, innovadora, que deriva en una visi\u00f3 est\u00e8tica que porta m\u00e9s enll\u00e0 el\nllenguatge i dona un nou tractament del cos, la corporalitat i el pensament\nd\u2019una manera trencadora.\u201d<\/p>\n\n\n\n Amb tots vosaltres, amadors de la poesia, la m\u00fasica verbal d\u2019Anna Gas! <\/p>\n\n\n\n Biel Mesquida. Director del XXI Festival de Poesia de la Mediterr\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n