Rossy de Palma – XXII Festival de Poesia de la Mediterrània

Estimats amadors de la poesia dels mil i un sexes de l’esperit, clausuram aquestes catorze càpsules del XXII Festival de Poesia de la Mediterrània amb una poeta-artista, Rossy de Palma, que ha estat l’única que ha fet un recital presencial i en streaming del seu monòleg Resilienza d’amore al Teatre Principal de Palma el 23 d’agost de 2020 dins el Festival Fila U. Des d’aquí vull donar les gràcies a la seva generositat per, en aquests temps de pandèmia, demostrar amb la seva actuació que la cultura és segura si seguim totes les indicacions sanitàries pertinents.

Rossy de Palma és poeta, una artista, actriu, cantant, dissenyadora i model. Una creadora calidoscòpica que fa poesia, música, fotografia, perfums, maquillatges i ventalls. Creu en l’aprenentatge i en l’experiència i està dotada d’una curiositat infinita que li dona frescor a tot allò que fa. Em confessa que va escriure la seva primera poesia als sis anys. I era de desamor!

A Resilienza d’amore, un espectacle en quatre idiomes —espanyol, italià, francès i català— que li va encomanar el teatre Piccolo de Milà, va fer un collage de poesia visual de caire dadaista i surrealista. Rossy em deia ben a les clares: “Som la primera a reconèixer que si no fos artista no m’hauria salvat. L’art m’ha salvat de mi mateixa, de la pena, de la malenconia. Resilienza d’amore és un crit, uns tableaux vivants, per l’art i la cultura, de com ens ajuda a comprendre la natura humana, l’amor, l’abandonament, el dolor, la solitud… L’art m’ha ajudat a reciclar els esdeveniments traumàtics. Resilienza d’amore és una cadena litúrgica i ritual de baules, creat des de l’inconscient.”

Rossy de Palma és l’autora, directora i intèrpret d’un concert visual, verbal i musical, un solo fet a partir de la seva vida concebuda com un acte de rebel·lió animat per la voluntat de desfer, d’esmicolar, de cercar la saviesa darrere l’aparença de les coses. “De petita, em deia Rossy, destrossava i esbutzava totes les pepes que em regalaven per veure què hi havia dedins. I no hi vaig trobar mai cap tresor, cap resposta. Com si la vida fos una ceba a la qual treus capes i capes per descobrir que al final no hi ha res, només la deliqüescència de les llàgrimes que has plorat.”

Rossy s’ha sentit tota sola, insultada, singular, com un anacronisme o un error. La poesia, el dadaisme, el surrealisme, els primers amics, el primer amor, creia que la confortarien en la seva adversitat. Per això, la seva feina quan començava va ser aprendre a estimar-se a si mateixa.

La Resiliència és aquesta capacitat per sobreposar-se i fer front a les contrarietats, als problemes i als esdeveniments traumàtics. Resilienza d’amore és una festa poètica que hauria entusiasmat Joan Brossa, una entrega interpretativa i un espectacle visual encisador.

Vull acabar donant les gràcies a tots els que han fet possible aquestes càpsules videoartístiques: primer de tot, als catorze poetes del XXII Festival de Poesia de la Mediterrània per la seva generositat i entrega; després, a l’amic-artista Pedro Oliver, a la coordinadora Àngels Àlvarez, als dos videoartistes Diego Laranxeira i Jeroni Truyols de magnètika i a les difusores de TresCultura, Mari Pau Ruiz i Tina Codina. I també als nostres col·laboradors: el Teatre Principal, la Universitat de les Illes Balears, la Fundació Mallorca Literària i la Conselleria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca.

I a tots vosaltres, amadors de la Poesia. No ho oblideu: Poesia és música! Poesia és salut! Poesia és estimar! 



Los comentarios están cerrados.