Aurélia Lassaque – XXII Festival de Poesia de la Mediterrània

Aurélia Lassaque, poeta en llengua occitana i francesa, va néixer a París el 1983. M’agrada molt quan confessa: “No he triat la llengua occitana per raons polítiques o simbòliques. Ni llengua d’escola, ni llengua materna, però sí paterna, l’occità va ser la primera llengua en què em vaig sentir lliure de viure l’experiència poètica.” Ha estudiat llengües romàniques a la Universitat de Montpeller i ha fet una tesi doctoral sobre el drama barroc occità. Defensora activa de la diversitat lingüística, exerceix d’assessora de festivals i premis. Col·labora amb videoartistes, músics i ballarins, sensible a la relació entre totes les formes artístiques. El 2011 va tenir cura de l’exposició “Diàlegs entre cultures i llengües” del Consell d’Europa.

Ha escrit els poemaris Cinquena sason, Pour que chantent les salamandres i En quête d’un visage. Ha col·laborat en nombrosos llibres d’artistes, com ara Ombras de Luna i E t’entornes pas amb Robert Lobet, Lo Somni d’Euridicía i Lo Sèping d’Orfeu amb Véronique Agostini, etc. La seva poesia oscil·la entre dos mons i la dualitat n’és una característica essencial: naixement i mort, dicotomies. La natura conviu amb determinades figures fantàstiques o oníriques. Dissol les fronteres entre plantes, animals i humans. Toca els temes perennes de l’amor i l’abandonament, la guerra i la separació i la pèrdua d’identitat que engendren. L’oralitat d’una veu polifònica és el seu fonament, és una tercera llengua. El poema com a partitura.

Ha estat traduïda al portuguès, a l’hebreu, al neerlandès, al finès, a l’anglès, al noruec, al català i a l’eusquera. Amb tots vosaltres, Aurélia Lassaque!



Los comentarios están cerrados.