Antonio Colinas – XXII Festival de Poesia de la Mediterrània

Antonio Colinas va néixer a La Bañeza (Lleó) el 1946. Poeta, assagista, narrador, periodista i traductor. Té les arrels en la terra natal. Els seus primers símbols són els de la infantesa i els primers espais aquells en què va aprendre a contemplar: aquest nord-oest que és un nord-oest molt ampli que va des de Lleó a les serralades de Salamanca, els encontorns de Gredos. També hi ha l’encontre amb aquest mite: la muntanya de la infantesa on es puja a través d’un viatge interior que ens ajuda a conèixer-nos. La naturalesa, a la seva poesia, és un factor vitalitzador, un teló de fons, un element cultural més. La nit, la pedra, l’illa i el jardí són coordenades del seu món poètic.

Sempre va projectar les seves arrels i les universalitzà gràcies al diàleg amb altres cultures. Aquest diàleg s’ha produït, sobretot, amb les cultures de la Mediterrània (quatre anys de vivències a Itàlia i vint-i-un a Eivissa, però també per lectures essencials, com les dels lírics grecollatins, Dante, Valéry, Quasimodo, Aleixandre, Espriu, Carles Riba o Gil-Albert). Un llibre essencial és Tratado de armonía. L’harmonia, una idea clau de Colinas. Harmonitza principis antagònics: ètica i estètica, emoció i meditació, Castella i la Mediterrània, el sagrat i el profà, el clàssic i el romàntic, la tradició i l’avantguarda.

Colinas diu: “Hi ha tres poetes amb els quals la poesia és per a mi un revulsiu: Juan Ramón Jiménez, Antonio Machado i Pablo Neruda. Són els tres poetes que vaig llegir a l’adolescència i que m’obriren la poesia com a fenomen anímic. La meva poesia té tres grans blocs: una, amb més presència de l’emoció, d’aquest to neoromàntic i de la cultura; després, una segona més reflexiva, meditativa, amb un llibre central: Noche más allá de la noche, i, més endavant, els darrers llibres, en els quals hi ha un to més humà, i també metafísic. La poesia, sobretot, ha de ser paraula nova, paraula que es diferencia.”  

Per la seva fidelitat a Itàlia ha rebut diversos guardons, com el Premio Nazionale per la Traduzione o el Premio Dante Alighieri; també n’ha rebut a l’Amèrica Llatina i a l’Orient Llunyà.

Els seus viatges a la Xina, Corea del Sud o l’Índia han donat lloc a llibres de viatges com La simiente enterrada (Un viaje a China) o Cerca de la Montaña Kumgang.

El seu treball com a traductor de l’italià i del català s’ha centrat en les obres de Leopardi i Quasimodo, o en la de Marià Villangómez. Va rebre, el 1999, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per les seves traduccions a l’espanyol d’autors catalans. Un resum ample de vida i obra es pot trobar a Memorias del estanque, però també als llibres d’aforismes, com els reunits a Tres tratados de armonía, centrats sobretot en els seus fructífers anys illencs. Entre els guardons que ha rebut, cal recordar el Premio Nacional deLiteratura i el Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana. Des de la seva actual residènciafronterera a Salamanca ha aprofundit també en el diàleg amb Portugal, amb la seva literatura i la seva gent. Ha aplegat la poesia a Obra poética completa, que va editar Siruela a Espanya l’any 2011, i a Amèrica el Fondo de Cultura Económica de Mèxic.

Ha dit ben a les clares que la poesia és una escletxa a través de la qual es veu la realitat. Un crui que ens comunica amb una realitat que no és la quotidiana. Per a Antonio Colinas la poesia és una via de coneixement. Si un dia no hi hagués poesia al món voldria dir que l’ésser humà hauria deixat de ser humà.



Los comentarios están cerrados.